DROGUES DE SÍNTESI (IV): KETAMINA

La ketamina va ser sintetitzada per primer cop al 1962, i a partir dels anys 70 s'ha emprat com a anestèsic en medicina i veterinària.

Tot i que en farmàcia es presenta com un líquid injectable, al carrer es pot trobar de formes molt diverses (pastilles, líquid, pols, cristall, càpsules, etc), i barrejada amb gairebé quasevol substància, i això fa que el seu ús sigui molt perillós, degut a la dificultat per a controlar la dosificació.

És un anestèsic dissociatiu, de manera que el consumidor pot tenir la sensació d'estar fora del seu cos, cosa que pot arribar a ser molt desagradable; també produeix una pèrdua transitòria de la memòria i de noció del temps.

En dosis elevades, produeix deliris i al·lucinacions, i són molt freqüents els flashbacks (recurrència de les experiències psíquiques produïdes per la droga en absència d'aquesta).

A llarg termini pot produir deterioració de la memòria i altres capacitats cognitives, vertígens incoordinació motora, llenguatge incoherent, confusió i idees paranoides.

Salutacions;

Marina