sábado, 24 de enero de 2015

Societat: Estudi de l'opinió dels més joves

Un dels grans factors a tenir en compte a l’hora de legalitzar qualsevol tipus de droga, és el pensament i l’opinió del poble. Nosaltres ens hem centrat especialment  en el criteri dels adolescents, ja que algun dia aquests hauran de prendre decisions sobre el futur de tots.
Així doncs vam decidir redactar i imprimir la nostre enquesta. En aquesta, demanàvem  als estudiants de tercer i quart d’ESO del nostre centre educatiu que contestessin a les següents preguntes:
·         Has consumit mai alguna d’aquestes drogues? [alcohol, tabac, cànnabis, cocaïna, drogues de síntesi, heroïna o altres substancies (adhesius, aerosols, anestèsics, etc.)]

·         En cas afirmatiu:
o   Amb quina freqüència? (Només l’he provat una vegada, gairebé mai, amb força freqüència o cada dia)

o   Et consideres addicte? (Sí/No)

o   Com aconsegueixes la substància?

o   T’agrada consumir? (Sí/No)

o   Per què vas començar? [Em cridava l’atenció i vaig decidir provar-ho, per influències (amics, familiars) o em van obligar]

o   Has intentat deixar-ho? T’agradaria fer-ho?

·         En cas negatiu:
o   T’ho han ofert alguna vegada? (Sí/No) Com i qui?

·         Estaries a favor de la legalització de les drogues? (Sí/No) Per què?

·         Quines drogues t’agradarien que es legalitzessin?

Després de realitzar el buidat de totes les enquestes hem creat uns gràfics amb totes les dades recaptades, per tal de mostrar la postura dels joves davant les drogues i una suposada legalització d’aquestes. Per tant, a continuació, els mostrem aquests gràfics amb algunes breus explicacions o aclariments.


Consum de drogues:
Alcohol
3r d’ESO                                                                  4t d’ESO

                        
La primera de les dues gràfiques ens indica que el consum d’alcohol a 3r d’ESO s’ha produït al 57,10% dels alumnes, i la segona que a 4t d’ESO al 63,90% dels estudiants.

Tabac
3r d’ESO                                                                  4t d’ESO
                        
La primera de les dues gràfiques ens indica que el consum de tabac a 3r d’ESO s’ha produït al 38,10% dels alumnes, i  la segona que a 4t d’ESO al 41,00% dels estudiants.






Cànnabis
3r d’ESO                                                                  4t d’ESO
                        
La primera de les dues gràfiques ens indica que el consum de cànnabis a 3r d’ESO s’ha produït al 15,90% dels alumnes, i  la segona que a 4t d’ESO al 19,70% dels estudiants.

Cocaïna
3r d’ESO                                                                  4t d’ESO
                        
La primera de les dues gràfiques ens indica que el consum de cocaïna a 3r d’ESO no s’ha produït en cap dels alumnes, i  la segona que a 4t d’ESO al 1,60% dels estudiants.





Drogues de síntesi
3r d’ESO                                                                  4t d’ESO
                        
La primera de les dues gràfiques ens indica que el consum de drogues de síntesi a 3r d’ESO no s’ha produït en cap dels alumnes, i  la segona que a 4t d’ESO al 1,60% dels estudiants.

Heroïna
3r d’ESO                                                                  4t d’ESO
                        
La primera de les dues gràfiques ens indica que el consum d’heroïna a 3r d’ESO no s’ha produït en cap dels alumnes, i  la segona que a 4t d’ESO tampoc.







Altres substàncies (adhesius, aerosols, anestèsics, etc.)
3r d’ESO                                                                  4t d’ESO
                        
La primera de les dues gràfiques ens indica que el consum d’altres substàncies a 3r d’ESO no s’ha produït en cap dels alumnes, i  la segona que a 4t d’ESO al 3,30% dels estudiants.

Freqüència del consum


Aquesta gràfica és la que correspon a la freqüentació dels adolescents a consumir drogues. Més de la meitat dels que han consumit alguna vegada, més concretament el 51,40%, al·lega no consumir-ne gairebé mai. Un 32,90% són els que declaren haver-ne consumit només una vegada. En canvi, el 8,60%, admeten consumir-ne diàriament. I, per últim, el 7,10%, en prenen amb força freqüència.



Addicció


Aquesta gràfica ens il·lustra quina proporció dels consumidors que han contestat aquesta enquesta es considera addicte a la substancia, i quina no. Hem obtingut que el 10,10% dels estudiants que han consumit es consideren addictes, i per tant, que un 89,90% no.

Obtenció


Aquesta gràfica ens mostra com aconsegueixen la substància la majoria dels adolescents. Encapçalant la llista tenim que el 47,50% ho fan mitjançant alguna amistat. Després, amb un 30,50% trobem alguns tipus de punts de venda il·legal (tendes de barri que també venen certes substàncies a menors d’edat, traficants de drogues...). I per últim, la família obté el 22,00%, encara que s’ha de tenir en compte, que molts prenen la substància a la família discretamnet.

Sensació


En aquesta gràfica mostrem si les sensacions al consumir són bones o dolentes, és a dir, si els agrada la substància o no. I tal i com podem veure, hi ha una clara majoria que la droga que consumeixen o han consumit sí és del seu grat, exactament estem parlant del 62,30%. Contràriament, al 37,70% no li va agradar la substància que van tastar.

Inicis


Aquesta gràfica és la que ens indica com van començar a consumir les persones que han omplert l’enquesta. El 71,80% d’ells va començar per decisió pròpia. En canvi el 28,20% es van trobar influenciats per familiars o amics. I, finalment, ningú ho va fer per obligació.


Deixar-ho

                        
A la primera de les gràfiques trobem el percentatge de les persones que ho han intentat deixar i el de les que no ho han intentat, el 34,40% sí han intentat deixar-ho, però el 65,50% no. D’altra banda a la segona enquesta veiem quants són els que tenen el desig de deixar-ho, en aquest cas el és d’un 40,60%, i el no es situa en el 59,40%.

Oferiment


En aquest cas, la gràfica ens mostra quants dels que mai han consumit han rebut algun tipus d’oferiment a tastar alguna droga. El 42,90% han respost positivament a la pregunta, tot el contrari de l’altre 57,10% que ha escollit el no com a resposta.



Opinió sobre la legalització


I, finalment, arribem a la gràfica que ens mostra la opinió dels joves sobre la legalització de les drogues. En aquesta tenim que el 66,40% no estaria a favor de la legalització de les drogues (la majoria al·leguen danys a la salut o a la societat), en canvi el 28,00% declara que sí hi estaria a favor, i un 5,60% mostren total indiferència.


En aquesta segona gràfica coneixerem quines drogues creuen els adolescents que s’haurien de legalitzar. Comencem amb els que no recolzarien la legalització que mantenen la capdavantera amb un 64,50% a que cap droga hauria de ser legal, tot seguit trobem que un 18,20% opinen que el cànnabis s’hauria de legalitzar, tornem a obtenir la total indiferència com a resposta (aquest cop amb el 9,10%), després hi ha un 6,40% als quals els agradaria que es legalitzessin totes i, finalment, arribem a la cocaïna amb l’1,80%.


Després d’haver llegit i entès totes les enquestes i les gràfiques derivades d’aquestes, hem arribat a les següents conclusions respecte l’opinió de la població més jove respecte les drogues:

Un gran nombre de joves han provat algun tipus de droga. I un percentatge a tenir en compte estarien a favor de la legalització de les drogues, tot i que la majoria dels enquestats no coneixen les possibles repercussions d’aquesta, per tant el nombre de joves disposats a acceptar-la podrien augmentar considerablement.

ALTRES SUBSTÀNCIES (III): PSICOFÀRMACS

Dins d'aquest grup de fàrmacs s'hi inclouen diverses substàncies que es fan servir en medicina per l'efecte psicoactiu que tenen en el sistema nerviós central.

2009- El consum baixa respecte al 2007 (7'1% de la població en general va consumir durant l'últim any, el 5'2% durant l'últim mes i el 2'7% diariament). La prevalença de consum s'incrementa a partir dels 35 anys i és majoritari entre dones de 35 i 64 anys.

2008- El consum entre els joves augmenta, ja sigui amb recepta o sense (17'3 ho ha fet alguna vegada, el 10'1% en l'últim any i el 5'1 en l'últim mes).
El consum de tranquil·litzants o somnífers, al contrari que passa amb les drogues il·legals, està més estès entre les noies que entre els nois, i augmenta amb l'edat. 
L'edat mitjana d'inici en el consum se situa als 14 anys, i normalment és esporàdic.

Els psicofàrmacs constitueixen un ampli grup de substàncies que s'utilitzen per al tractament de diferents malalties deñ sistema nerviós, i tot i el seu efecte terapeutic, poden originar un consum abusiu i dependència.


S'utilitzen per al tractament de diferents afecions com l'epilèpsia i les crisis convulsives, l'ansietat, l'insomni, els atacs de pànic i les crisis d'abstinència.

EFECTES PSICOLÒGICS
Disminució de l'ansietat
Desinhibició
Sedació
Somnolència
Inducció del son
Disminució de la memòria
Relaxació muscular i hipotensió

RISCOS PER A LA SALUT
Disminució del nivell de consciència
Somnolència
Reaccions agressives (especialment en subjectes d'edat avançada)
Augment del temps de reacció
Incoordinació motora
Alteracions de la memòria
Si es consumeix amb alcohol, augmenten els efectes d'aquest i hi ha risc de depressió respiratòria
Trastorns relacionats amb el síndrome d'abstinència (tremolors, pànic, crisis convulsives)


Són substàncies d'ús legal, de venda en establiments de farmàcia sota prescripció mèdica, tot i que també està molt estesa l'automedicació (sobretot entre la població adulta).





Salutacions;

Marina

ALTRES SUBSTÀNCIES (II): AL·LUCINÒGENS

Podríem definir els al·lucinògens com a grup de substàncies, ja siguin naturals o sintètiques, que provoquen alteracions de la percepció de la realitat, i donen lloc a trastorns sensorials, al·lucinacions o deliris.
Aquestes substàncies, normalment s'extreuen dels fongs o plantes (especialment al continent americà), que s'han utilitzat tradicionalment en cerimònies de tipus religiós per arribar a estats alterats. Als anys 60, la cultura hippy va popularitzar l'ús de l'LSD. Va ser sintetitzat accidentalment a partir d'un fong de sègol. L'LSD es va convertir en una icona de la contracultura i de l'ús de al·lucinògens amb finalitats recreatives.

2009-2010- Baix consum a Espanya (menys de l'1% en els últims 12 mesos, entre 15 i 34 anys). L'edat d'inici és de 19'9 anys.

2008- Descens en el consum entre joves (4'1% l'ha consumit alguna vegada). El consum entre nois duplica el de noies.

Als anys 60 es va experimentar en psiquiatria amb l'ús d'al·lucinògens per desinhibir els pacients i predisposar-los  per a la teràpia, però posteriorment aquestes pràctiques van caure en desús. També es va utilitzar per al tractament de persones amb alcoholisme.

EFECTES AL CERVELL
Hipersensibilitat sensorial
Alteració de la percepció amb deformació de la percepció del temps i l'espai
Al·lucinacions
Idees delirants
Eufòria
Confusió mental
Verborrea

EFECTES FISIOLÒGICS
Taquicàrdia
Hipertèrmia
Hipertensió
Nàusees i vòmits
Dilatació de la pupil·la
Descoordinació motora

RISCOS PER A LA SALUT
Reaccions d'ansietat i pànic (mal viatge)
Intent de suïcidi
Reacions psicòtiques
Depressió
Reaparicions d'al·lucinacions sense que s'hagi consumit la substància (flashback)

L'LSD és una subtància prohibida, en canvi no ho és el conreu o la tinença de moltes plantes de les quals s'extrauen alcaloides amb un efecte al·lucinògen. Actualment, la situació legal de l'LSD està determinada pel Conveni de Viena (1971), on es va classificar dins dels psicotròpics juntament amb la fenciclidina, el MDMA, la anfetamina i la metamfetamina.



Salutacions; 

Marina

ALTRES SUBSTÀNCIES (I): INHALANTS


Els inhalants són substàncies químiques volàtils, és a dir, a temperatura ambient desprenen vapors que poden ser inhalants.
La llista de substàncies inhalants és enorme, encara que les més utilitzades com a droga són coles i dissolvents, però també cal destacar els adhesius, els aerosols, els ciments plastics, els líquids per a neteja, els anestèsics i els combustibles, entre altres.

2009-2010- El consum d'aquestes substàncies a Espanya és molt baix (0'2% de la població entre 15 i 64 anys).

2008- Estudiants de secundària: 2'7% ha consumit alguna vegada, un 1'6% l'últim any i un 0'9 l'últim mes.

Consumeixen més homes que dones, i l'edat d'inici se situa en 13'8 anys.

Aquestes substàncies no s'utilitzen com a medicaments, exceptuant alguns anestèsics i vasodilatadors.

Degut a la gran varietat de substàncies inhalables, no és possible descriure de manera comuna els seus mecanismes d'acció a l'organisme, però cal dir que totes actuen com a depressors del sistema nerviós central, i en general produeixen eufòria, confusió, al·lucinacions i tratorns de conducta, a més d'irritació facial i de les vies respratòries.
La majoria són substàncies tòxiques i produeixen alteracions en diferents teixits de l'organisme, i la presència de vapors químics als pulmons, en alterar aquests teixits, pot provocar asfixia.
RISCOS PER A LA SALUT

   Alteracions pulmonars i asfixia
   Alteracions hepàtiques
   Nàusees, vòmits i altres trastorns digestius
  Acidosi metabòlica
   Lesions renals
   Alteracions musculars
   Deteriorament facial i perioral
   Dessecació i deteriorament de la pell i de les mucoses
   Alteracions cardíaques
  Alteracions hematològiques
   Neuropaties perifèriques
   Alteracions visuals
   Trastorns motors
   Alteració de la memòria
   Confusió i dificultats de concentració
   Al·lucinacions
   Trastorns psicòtics
Efecte cancerós a llarg termini

En ser substàncies industrials i domèstics, els inhalants són d'ús legal i de venda lliure en supermercats, drogueries o altres establiments especialitzats, per tant no hi ha un mercat negre per a la seva obtenció.


Salutacions;

Marina






viernes, 23 de enero de 2015

HEROÏNA

L'heroïna és un opiaci (substància que s'extreu de l'opi, que s'extreu de les capsules de cascall Papaver somniferum), derivat de la morfina mitjançant la síntesi química, de manera que es considera una droga semi sintètica.
Es va sintetitzar a finals del segle XIX amb la finalitat de trobar un analgèsic com la morfina, pèro que no presentés els mateixos problemes d'addicció. Després d'abandonar el seu ús mèdic, als anys 60-70 va reaparèixer com a substància d'abús, i va provocar una gran crisi en els anys següents per la seva relació amb col·lectius marginals relacionats amb actes de delinqüència.


2009-2010: El consum d'heroïna en la població en general es manté estable (0'1%); i cal tenir en compte que ha baixat el consum experimental.


S'ha endarrerit 1'2 anys l'edat d'inici de consum dels adults respecte al 2007, i ara és de 22'9.
Un estudi del 2008 indica que el consum d'aquesta droga entre els joves és baix (0'9%), i l'edat d'inici és de 14'3.

L'origen de la heroïna està en el seu potencial ús terapèutic, sobretot els seus efectes antitussígens en dosis baixes, i es va creure que podia substituir a la morfina, però després es va veure que era impossible. 


L'heroïna actua sobre unes dianes molt selectives del nostre cervell, com són els receptors opioides. Aquesta droga pot ser de color blanc o marró.

EFECTES PSICOLÒGICS
Eufòria
Sensació de benestar
Sedació

EFECTES FISIOLÒGICS
Analèsia
Nàusees i vòmits, especialment durant les primeres consumicions
Confusió mental
Inhibició de la gana
Restrenyiment 
Disminució de diàmetre de la pupil·la
Alteracions de la freqüència cardíaca
Inhibició de la funció respiratòria


RISCOS PSICOLÒGICS
Alteracions de la personalitat
Problemes de memòria
Trastorn d'ansietat i depressió

RISCOS ORGÀNICS
Infeccions lligades a les condicions higièniques del consum (SIDA, hepatits)
Restrenyiment i problemes digestius
Aprimament
Anèmia
Insomni
Inhibició del desig sexual
Amenorrea
Alteracions neurològiques

L'heroïna és una de les drogues més perseguides a la majoria dels països del món. A Espanya, el seu tràfic i comercialització és totalment il·legal.
Els principals productors d'aquesta substància son països dels sud-oest i sud-est asiàtic, sent Afganistan el més potent, amb la producció de 582 tones anuals (92% del potencial de subministrament).
Europa és el principal mercat d'aquesta droga, seguit d'Amèrica del Nord, ja que la introducció de la heroïna colombiana d'un alt grau de puresa ha donat lloc a una nova generació d'addictes que esnifen la droga en qüestió.



Salutacions;

Marina

DROGUES DE SÍNTESI (IV): KETAMINA

La ketamina va ser sintetitzada per primer cop al 1962, i a partir dels anys 70 s'ha emprat com a anestèsic en medicina i veterinària.
Tot i que en farmàcia es presenta com un líquid injectable, al carrer es pot trobar de formes molt diverses (pastilles, líquid, pols, cristall, càpsules, etc), i barrejada amb gairebé quasevol substància, i això fa que el seu ús sigui molt perillós, degut a la dificultat per a controlar la dosificació.


És un anestèsic dissociatiu, de manera que el consumidor pot tenir la sensació d'estar fora del seu cos, cosa que pot arribar a ser molt desagradable; també produeix una pèrdua transitòria de la memòria i de noció del temps.
En dosis elevades, produeix deliris i al·lucinacions, i són molt freqüents els flashbacks (recurrència de les experiències psíquiques produïdes per la droga en absència d'aquesta).

A llarg termini pot produir deterioració de la memòria i altres capacitats cognitives, vertígens incoordinació motora, llenguatge incoherent, confusió i idees paranoides.


Salutacions;


Marina

DROGUES DE SÍNTESI (III): METAMFETAMINA

La metamfetamina és una substància estimulant derivada de l'amfetamina, però amb efectes més potents sobre el sistema nerviós i amb un elevat poder additiu. Es va sintetitzar al Japó al 1919, però no es va comercialitzar fins al 1938 amb el nom de Methedrina (s'utilitzava com a inhalador bronquial i com a descongestiu nasal).

Al 2010, les Nacions Unides va informar de que el nombre de consumidors d'aquesta droga s'aproximaba a una xifra entre 30 i 40 milions de persones.

Com ja hem dit, la metamfetamina s'ha utilitzat com a descongesti nasal, però també per a tractar la narcolèpsia i el trastorn per dèficit d'atenció. Cal tenir en compte que les aplicacions d'aquesta droga a la medicina són molt limitades, i en dosis molt baixes.

La metamfetamina és una pols blanca, cristal·lina, sense olor i de gust amarg, que es dissol fàcilment amb aigua. També es coneix popularment amb el nom de speed, meth i chalk (guix en català), o bé gel i crystal si es consumeix fumada.
Aquesta droga es pot consumir per via oral, inhalada, fumada o injectada (cosa que determina la magnitud i el tipus d'efectes que produeix).

La molècula de metamfetamina té l'habilitat de travessar molt fàcilment la barrera que separa el cervell de la resta del cos (barrera hematoencefàlica), cosa que permet que els nivells de substància al cervell arribin a unes 10 vegades els nivells de sang, per tant aconsegueixen exercir l'acció de manera predominant sobre el sistema nerviós central.
La droga, immediatament després de ser fumada o injectada per via intravenosa es produeix una sensació intensa de plaer, anomenada flaix, que dura només uns quants minuts; en canvi, si s'ingereix oralment, l'aparició és més tardana (3-5 minuts si s'inhala i entre 15 i 20 si s'ingereix) i de menys intensitat, però més duradors.

EFECTES 
Augment de l'atenció i reducció de la fatiga
Augment de l'activitat física
Disminució de la gana i el son
Augment de la freqüència respiratòria
Augment de la freqüència cardíaca i possibilitat d'arítmies
Hipertèrmia

RISCOS
Forta eufòria
Augment de l'activitat
Verborrea
Acceleració mental
Agressivitat
Disminució de la fatiga
Modificació de l'estat d'ansietat
Disminució de la gana
(Aquests efectes poden durar entre 6 i 24 hores)

Consumir aquesta droga de manera repetida condueix a un deteriorament de les capacitats cognitives que pot anar acompanyada de depressió, brots psicòtics i idees paranoides.

EFECTES A LLARG TERMINI
Addicció
Psicosi, incloent-hi paranoia, al·lucinacions i estereotípies (activitat motora repetitiva)
Neurotoxicitat
Pèrdua de memòria
Comportament agressiu
Trastorns emocionals








La producció, el tràfic i el consum de metamfetamina són completament il·legals, però tot i això, el narcotràfic d'aquesta substància s'ha duplicat durant els últims anys, especialment a Nebraska (EEUU).

A l'any 2004, a l'estat d'Oregon (Estats Units), es va crear un projecte de prevenció de la metamfetamina, reunint fotografies policials d'identificació d'individus amb un historial d'ús d'aquesta droga. Aquests projecte s'anomena Faces of Meth, i es diferencien quatre signes en tots els consumidors:

-La pell, que empitjora el seu estat i apareix acne; a més tenen picors i s'enfronten a ser coberts de petites nafres i cicatrius, resultat d'una al·lucinació sensorial comuna, que consisteix en la sensació de tenir insectes arrosegant-se sota la pell.

-La musculatura i el greix facial, ja que la metamfetamina suprimeix la gana i pot portar a la denustrició a causa de llargs períodes sense menjar, de manera que el cos comensa a consumir el teixit muscular i dona als usuaris una demacrada aparença buidada.

-Les dents i les genives, conegudes com la boca de la metamfetamina, és causada per diversos factors (l'esmalt de les dents es dissol, el vasos sanguinis de les genives i les dents sanes s'encongeixen i la producció de saliva disminueix, cosa que permet que els àcids nocius puguin danyar més la boca; a més es pateix de bruxisme).
Font:http://www.rehabs.com/explore/
meth-before-and-after-drugs/infographic.html 

-El quart factor és el conjunt dels tres anteriors, i és l'envelliment exagerat.





Salutacions


Marina