miércoles, 31 de diciembre de 2014

Economia: L'exemple de Colorado

Per aconseguir fer-nos una idea de si realment es complirien les hipòtesis que hem explicat anteriorment, hem utilitzat l’exemple de Colorado, un estat dels Estats Units d’Amèrica, on, des del gener d’aquest mateix any, és totalment legal la venta de marihuana per a una finalitat d’oci.
Abans de començar, ens agradaria informar de que totes les dades econòmiques sobre la marihuana a Colorado utilitzades en aquest treball han sigut extretes de la versió digital del conegut diari nord-americà el Washington post. Sense més dilacions, anem a conèixer algunes de les dades que mostren la repercussió de la inclusió de la marihuana al mercat legal.



Iniciem l’anàlisi dels beneficis amb les dues gràfiques següents:



A la primera gràfica trobem el valor de tota la marihuana venuda a Colorado cada mes, tant per a fins mèdics com per a fins lúdics, entre el gener i l’agost d’aquest any 2014. Podem observar com la marihuana medicinal ha tingut altes i baixes, però que finalment podríem dir que la venda del gener s’ha igualat amb la del agost, aproximadament als trenta-tres amb quatre milions de dòlars. En canvi, tal i com ens ho mostra el gràfic, la marihuana amb àmbit d’oci s’ha mantingut amb un constant increment, i ha passat així dels 15 milions de dòlars al gener, als trenta-quatre amb un de l’agost.



En aquest gràfic de barres s’il·lustren els beneficis provinents dels impostos del comerç de la marihuana a Colorado, que es situaria per sobre del 28%. Es pot observar clarament com el creixement d’aquesta recaptació és proporcional al creixement de la venda total de la substancia. Per tal, es passa d’uns tres milions de dòlars al gener a uns set amb cinc a l’agost, recaptant més de quatre al febre, gairebé cinc al març, uns cinc amb dos a l’abril, uns cinc amb set al maig, a prop dels sis i mig al juny, sobrepassant sense problemes els set al juliol. Tenint en compte totes les dades que s’han donat a partir d’aquest gràfic, valorem en uns quaranta-cinc milions de dòlars el total de capital, que ha rebut l’estat de Colorado, gràcies a les taxes en la venda de marihuana. Hem realitzats uns breus càlculs per tal de donar una aproximació del que es podria recaptar en tot el 2014, i suposant que els següents mesos de l’any mantindran aquests 7,5 milions de dòlars (encara que es força evident que aquesta xifra es veurà clarament superada), hem calculat que el total anual es situaria en uns 75 milions de dòlars nets per tancar el 2014.

Economia: Introducció

Quan parlem de la possibilitat de legalitzar algunes drogues, no hi ha cap dubte que l’aspecte que més ens crida l’atenció és la repercussió que això podria causar en l’economia. I es que les drogues protagonitzen una gran part de l’economia submergida del món.
Per desgracia, és impossible conèixer a la perfecció el capital que mouen les drogues, encara que s’intenta avaluar el seu tràfic realitzant diferents investigacions. Al 2005, l’Organització de les Nacions Unides va dur a terme un estudi en el qual valorava en 220.000 milions d’euros anuals la venda de drogues al carrer. Si a aquesta xifra li apliquéssim els impostos del tabac a Espanya, que són del 80% aproximadament, obtindríem 176.000 milions d’euros en impostos. A més, no només es recol·lectaria una quantitat de diners en impostos desmesurada, sinó que també es crearien molts llocs de treballs, la qual cosa no vindria gens malament en l’estat actual de l’economia i la desocupació.
Però, a part del gran impuls econòmic que la legalització suposaria, també hi ha molta gent de la repercussió social que això podria tenir. Ja que, molta gent sol pensar que en cas de que es legalitzes algun tipus de droga podria comportar un augment important de la violència local.


lunes, 29 de diciembre de 2014

ALCOHOL


Avui parlarem de la primera droga que hem investigat, una molt coneguda i consumida, l'alcohol. Ara, analitzarem les seves característiques d'una forma esquemàtica i ràpida:


El consum d'aquesta substància és tan antic com la humanitat, hi ha restes de vi que daten de 7.000 anys, i el seu ús sempre ha sigut festiu (cerimònies, tant civils com religioses).

En medicina, antigament l'alcohol s'utilitzava com un depressor que actuava com a narcotitzant i/o adormidor.
Actualment, el seu ús és per a preparats farmacèutics, especialment desinfectants (tot i que és preferible el iode).

L'alcohol és una substància lleugera i volàtil, i la substància que s'ingereix és l'etanol o l'alcohol etílic, sempre acompayada d'altres substàncies que li donen les seves propietats organolèptiques.
En quant al seus efectes i danys, cal dir que l'alcohol modifica de manera general la funcionalitat de les membranes de les neurones, sense fixar cap específica, però hi ha grups de neurones, com les gabaèrgiques i les glutamatèrgiques que són més sensibles a l'etanol.

EFECTES:
-Desinhibició
-Eufòria
-Relaxació
-Augment de la sociabilitat
-Dificultats per parlar i per associar idees
-Descordinació motora

DANYS:
-Alenteix la resposta als estímuls i provoca una pèrdua de coordinació
-Produeix pèrdua de memòria immediata i buits de memòria a llarg termini
-Lesiona els receptors, i provoca la necessitat d'augmentar la dosi per obtenir els efectes desitjats
-Pot provocar bloqueig respiratori per sobredosi (que pot causar un coma etílic o, fins i tot, la mort)
-Provoca una addicció elevada

Pot produïr malalties psicològiques (pèrdua de memòria, dificultats d'aprenentatge i trastrorns depressius) i orgàniques (gastritis i úlcera gastroduodenal, cirrosi hepàtics, pancreatitis, cardiopaties i alteracions vasculars, deteriorament neurològic, demència alcohòlica i disfuncions sexuals i impotència).

78'8% de la població ha consumit durant l'últim any
63'3%  durant els últims 30 dies
11% diàriament (14'9% ha fet un consum abusiu durant l'últim mes; i el 4'4% es considera bevedor de risc)

Estudiants → el 81'2% l'ha consumit alguna vegada a la vida, i d'aquests, el 58'5% en els últims 30 dies. La mitja d'inici de consum és de 13'7 anys.

A Espanya, la producció, distribució i consum d'alcohol és legal, però amb restriccions (només es permet la venda a majors de 18 anys, i mai es pot consumir a la via pública; a més la publicitat sempre ha d'advertir dels danys de la subtància).

A diversos països, trobem la Llei Seca (mesura que il·legalitza la fabricació, transport, importació, exportació i venda d'alcohol). Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_Seca_als_Estats_Units


Agents del govern en l'acte de confiscar i rebutjar begudes clandestines 
Salutacions;

Marina