Biologia: Introducció al cervell

"Una droga és tota substància que, introduïda en l'organisme, és capaç de produir canvis en el cervell que comporten alteracions del comportament, condueixen a processos d'abús i dependència i provoquen un impuls irreprimible a prendre la substància, ja sigui per obtenir-ne els efectes o per evitar el malestar de l'abstinència."

Aquesta és la definició que el llibre Ciències per al món contemporani: 1 Batxillerat (Ed. Santillana, Enric Juan Real i M. Àngels Andrés Casamiquela, 2008) li dona al concepte de droga, llavors podem dir que una droga és un estimulant que afecta a la transmissió de l'impuls nerviós, alterant-lo, fent que el nostre organisme canviï. Però, abans de començar a explicar les drogues i els seus efectes, hem d'explicar com funcionen, i per a això, hem de fer una petita introducció al cervell i el seu funcionament.

Començarem per l'explicació de la neurona, que és una cèl·lula especialitzada en el teixit nerviós, i la seva funció principal és rebre estímuls interns i externs i transmetre'ls en forma d'impulsos electroquímics cap a les zones nervioses d'integració de la informació  de l'encèfal i la medul·la espinal, i a transmetre la resposta, un cop analitzada la informació, cap a altres neurones, músculs i glàndules. Les seves partes principals són el cos cel·lular (que conté el nucli), les dendrites (prolongacions per les quals la neurona rep els estímuls) i l'axó (és una única prolongació que transmet l'impuls nerviós).

Aquí es mostren les parts de la neurona: l'axó, les dendrites i el cos cel·lular, amb el seu respectiu nucli.

 També s'han de nomenar les cèl·lules glials, que serveixen de suport i d'aÏllant, i són deu vegades més nombroses que les neurones, de manera que ocupen més de la meitat del volum total del teixit nerviós.

Aquestes cèl·lules proporcionen suport i nutrients a les neurones, de manera que són imprescindibles per a viure, i s'hi distingeixen cinc tipus: els astòcits, la micròlogia, les oligodendròliglies i les cèl·lules de Schawann i cèl·lules ependimàries (llevat de les cpel·lules de Shawann, totes es troben al sistema nerviós central).

Seguidament passem als nervis, que són feixos d'axons o fibres nervioses de milers de neurones del sistema nerviós perifèric. Hi ha dos tipus de nervis, els sensitius (que van des dels receptors fins a l'encèfal o medul·la espinal) i els motors (que transcorren des d'aquests centres nerviosos fins als efectors). L'agrupació de cossos o somes neuronals, situats fora del sistema nerviós central, forma els ganglis nerviosos.

Els receptors són estructures sensorials capaces de percebre les modificacions que es produeixen en l'ambient extern o en l'intern i de generar impulsos (missatges nerviosos), és a dir, de reaccionar davant d'un estímul i transmetre'l en forma d'impuls nerviós. Segons el tipus d'estímul al qual són sensibles, els receptors nerviosos es poden classificar en mecanoreceptors (estímuls mecànics), quimioreceptors (substàncies químiques), fotoreceptors (energia lluminosa), termoreceptors (variacions de temperatura) i nocireceptors (canvis intensos d'energia mecànica).

Per a que tot això sigui possible, és necessari l'impuls nerviós, que és un missatge o instrucció que passen a través de les neurones gràcies a un corrent electroquímic, degut a que es genera a conseqüència d'un fuix d'ions al llarg de la membrana de la neurona, que passa des de les dendrites fins a l'axó. El procediment pel qual l'impuls passa d'una neurona a una altra s'anomena sinapsi.

Hi ha tres elements bàsics de la sinapsi:

-La fossa o fonedura sinàptica, és l'espai que separa les dues neurones sinàptiques.

-La neurona presinàptica, que transmet la informació.

-La neurona postsinàptica, que rep la informació.

El procés de sinapsi es basa en la comunicació de l'axó de la neurona presinàptica amb una dendrita o cos neuronal de la postsinàptica. Un cop s'ha finalitzat la missió, els neurotransmissors se separen dels seus receptors de membrana i queden lliures en la fenedura presinàptica, on poden ser destruïts per les proteïnes MAO (monoaminooxidades) o agafats per la membrana de la neurona presiàptica, mitjançant les proteïnes de reabsorció, per tornar a ser utilitzats.

Només hi ha neurotransmissors a la neurona presinàptica, per tant la sinapsi es produeix sempre en un sol sentit (de la neurona presinàptica a la postsinàptica.

Els principals neurotransmissors són: 

-Acetilcolina: transmissió neuromuscular, sinpapsis simpàtiques i parasimpàtiques; consciència i memòria.

-Adrenalina o epinefrina: Augmenta el ritme cardíac i expandeix els bronquis; provoca una sensació d'eufòria.

-Dopamina: És el neurotransmissor més important, és responsable dels sentiments de plaer quan satisfem les nostres necessitats, i si és positiu, es tindrà la necessitat de repetir.

-Serotonina: Influeix en l'estat anímic, i la seva deficència produeix depressió. Està involucrada en els processos de d'aprenentatge i memorització, així com els cicles de vigilia i son.

-GABA (àcid gamma-aminobutílic): té un efecte tranquil·litzador i de reducció del dolor, ja que inhibeix neurotransmissors com la substància P.

-Glicina: Té un efecte semblant al del GABA, però en les interneurones de la mèdul·la espinal.

-Substància P: És segregada per neurones especialitzades a transmetre estímuls de dolor.

-Endorfines: Són derivats opiacis que segreguen algunes neurones de l'encèfal, que augmenten l'efecte de la dopamina i disminueixen la sensació de dolor.

-Anadamida: És un endocannabinoide que intervé en els processos de memòria, coordinació i equilibri.

Tot i això, hi ha algunes substàncies que actuen sobre l'acció dels neurotransmissors, i la seva acció depèn de a quin d'aquests afecta, de l'àrea del cervell on es segrega i de les funcions que duen a terme aquestes àrees cerebrals. Aquestes substàncies poden ser certs medicaments o, en general, les drogues.

Salutacions;

Marina